COMUNICACIÓ FEMINISTA (i a la fi inclusiva)

COMUNICACIÓ FEMINISTA (i a la fi inclusiva)

La tardor-hivern de 2021 s’ha publicat a la revista Nexe aquest article signat per la nostra sòcia Marina Reig sobre COMUNICACIÓ FEMINISTA (i a la fi inclusiva).

Des del feminisme es promou la normalització d’un vocabulari que, tot desconstruint la mirada heteropatriarcal de la realitat, fa visible la diversitat d’identitats de gènere existents al si de la nostra societat. Cooperatives i plataformes de dones promouen aquest canvi de paradigma en les seves pràctiques comunicatives.

Comunicació Feminista

“ Hola a totes!”. Quan fa deu anys una política, una líder d’una entitat o una persona influent es dirigia a la gent en femení, érem moltes les que arrufàvem el nas davant d’aquesta expressió: ens sonava estranya i, fins i tot, excessiva. Ara, com altres creences que han vingut per quedar-se -la vida al centre; les persones per sobre el capital; cooperar abans que competir-, vivim l’expressió amb convenciment. Però ja està? És suficient parlar de “totes” en comptes de “tots”? N’hi ha prou a posar la paraula “persona” davant dels substantius?

Des de La Clara, la nostra cooperativa en comunicació, i com a persones feministes que seguim el corrent de moltes altres entitats, fa anys que donem voltes a què significa comunicar amb perspectiva de gènere.

Per què, si recollim la frase del filòsof Wittgenstein, “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món” i l’estenem, no podrem fer més feminista la nostra realitat eixamplant la comunicació amb perspectiva feminista? Creient-nos aquesta hipòtesi, podem elaborar una teoria? Quines eines comunicatives ja tenim o hem d’inventar? Quins nivells de la comunicació hem de repensar?

COMUNICACIÓ PARTICIPADA I SITUADA

“Que no parlin de nosaltres, sense nosaltres”. La frase, recollida d’entorns activistes com el moviment trans o decolonial, és una crida a incorporar des del minut zero la comunicació feminista. Una comunicació que, perquè tingui perspectiva de gènere, ha de recollir les veus femenines en els relats, les opinions i les notícies no pas de manera testimonial, sinó de manera igualitària.

Les xifres del col·lectiu #onsónlesdones deixa el panorama comunicatiu català bastant mal parat: si revisem el seu darrer anàlisi pel 8M, relatiu a les dones que col·laboren en espais d’opinió als mitjans del nostre país, les dades són alarmants: el dia D, el 8 de març de 2021, les dones que opinaven als diaris en paper van ser el 36%, malgrat que les dones som el 51% de la societat. Fins quan aquesta infrarepresentació?

QUÈ ESCRIVIM I DIEM

Quan al llenguatge, si fem cas de certs (i certes) lingüistes, escriptors i opinadors, optaríem per no desdoblar, ni neutralitzar ni tampoc cercar alternatives per no parlar en masculí. Ens diuen que no cal perquè el masculí és neutre o perquè, en cas d’utilitzar una altra fórmula, això embruta el llenguatge, el complica i fa feixuga la lectura. O perquè, segons insisteixen, provoca que es faci una identificació errònia entre gènere lingüístic i sexe.

La qüestió de fons rau en si el llenguatge fa a una societat més o menys masclista. I certament, canviar una societat i lluitar contra el masclisme i l’heteropatriarcat no depèn exclusivament del llenguatge. Ara bé: paga la pena canviar els textos si podem contribuir a fer que això passi? Com que ens agrada autocontestar-nos, la resposta és que sí, paga la pena.

I és que les paraules canvien realitats en visibilitzar-les: si en una classe diem “nens i nenes”, més enllà que se sentin representades també les nenes, estem fent obvi que estan al mateix nivell i les anomenem per alguna raó. Així ho viuen, com un acte de reivindicació de la seva existència.

Doncs bé: el llenguatge, a banda de permetre’ns transmetre informació entre nosaltres, és una eina política. I si no mirem com s’apropien de conceptes vistos com a correctes alguns partits i dirigents polítics amb les paraules “aeroport verd”, “feminisme liberal”, “creixement sostenible” i d’altres similars. Ho fan perquè el llenguatge és política.

‘WASHINGS OR NOT WASHINGS’

En un principi podríem estar d’acord que no té sentit un ús intensiu del llenguatge inclusiu sense una mirada cap endins que qüestioni les relacions internes de poder heteropatriarcal. De la mateixa manera que perd sentit si el discurs està totalment allunyat de la realitat, ja que podem arribar al washing, rainbow o purple washing. Tornant a l’exemple escolar: un pati ple de “nens i nenes” on només els nens estan jugant a pilota envaint tot l’espai comú canvia poc la realitat. Però amb tot i això, no podem renunciar a aquests canvis, per petits que siguin, ni sobretot a aquest posicionament.

Ens agrada com ho diu Brigitte Vasallo al seu llibre Lenguaje inclusivo, exclusión de clase: “El que fem en parlar en femení, en neutra o alguna altra fórmula, no és resoldre, sinó mostrar el desassossec, desnaturalitzar, generar soroll, propiciar un desplaçament, intervenir·lo”.

FOTOGRAFIES, ICONES I GRAFISMES

Però no només es comunica quan es parla o s’escriu. També ho fan les fotografies, les icones i les il·lustracions. Per què estem fartes de veure homes-economistes-empresaris-que-tot-ho-saben a les fotos de les notícies econòmiques? Per què sempre ens publiciten fotos de famílies heteropatriarcals? Per què el cos de la dona es representa sexualitzat? Per què la icona del lavabo per a dones sempre té faldilla? Publicar fotografies, imprimir icones i dibuixar il·lustracions amb altres perspectives respecte al gènere pot ajudar a trencar estereotips, obrir la ment i fer-nos reflexionar sobre com ens volem i podem comunicar visualment. Si us falten exemples, podeu visitar el
banc d’imatges Fotòpica, de La Pera Comunicació, o les icones per la diversitat de Wàitala.

COMUNICACIÓ FEMINISTA I INCLUSIVA

Com a comunicadores feministes, sempre hem considerat altres discriminacions afegides al fet de ser dona:
dones amb discapacitat, gordes, negres, migrants, pobres, del sud global… totes les interseccions que ens
podem imaginar i que, a nivell comunicatiu, podem treballar per incorporar.

Però, quin sentit té quedar-nos aquí quan també els homes o persones trans estan discriminades per pertànyer a categories no normatives o de l’“altri”? Si no les representem, no existeixen, igual que si no facilitem a les dones l’accés a la comunicació, les obviem i oblidem. Incloure significa utilitzar imatges on surtin, convertir-les en portaveus, però també crear webs accessibles, subtítols als posts de les xarxes socials i altres sistemes que eixamplin les fronteres de la comunicació.

La revolució (comunicativa) serà feminista o no serà, de la mateixa manera que la revolució serà antiracista o no serà, serà LGTBI+ o no serà, serà anticapacitista o no serà, o serà antibel·licista o no serà.

T’ha agradat aquest article sobre COMUNICACIÓ FEMINISTA (i a la fi inclusiva)? Deixa’ns un comentari!

Share your thoughts

Aquest web utilitza galetes pròpies i de tercers (Google Analytics) per mesurar i gestionar visites a la web, també per oferir una millor experiència i servei. Si continueu la navegació considerem que accepteu la seva utilització. Podeu canviar la configuració i trobar més informació sobre les normes de galetes al enllaç política de cookies. ACEPTAR

Aviso de cookies